Instal·lem xplanet i gnome-schedule…
sudo apt-get install gnome-schedule
Baixem i descomprimim aquest fitxer.
Obrim el gnome-schedule: Aplicacions -> Eines del sistema -> Scheduled tasks
I creem una tasca recurrent (en aquest cas, es repeteix cada mitja hora)…

Assegurem-nos de posar correctament la ruta a Command. Dependrà d’on haguem descomprimit el ZIP anterior.
Si no funciona, pot ser un problema de permisos, assegurem-nos que tots els fixers descomprimits el tenen correctes: Entrem a la carpeta terra, seleccionem els fitxers i amb el botó dret, escollim propietats. Deixem la pestanya permisos així (és important marcar els que diu execució):

El ZIP que hem baixat està fet per una resolució de panalla de 1680×1050. Si la vostra no és aquesta, pot ser que no es vegi correctament. Per arreglar-ho canvie-ho al fitxer terra.sh
L’script el trobarem a: http://dl.getdropbox.com/u/1115768/changer.sh o changer
el guardem, li donem permisos d’execució, i el posem a programes d’inici.
mkdir ~/.terra
cd ~/.terra
wget http://www.elsxukurs.org/nandelbosc/wp-content/uploads/2009/09/changer.sh
chmod +x changer.sh
escollim com a fons de pantalla: ~/.gnome2/world_sunlight_Wallpaper.jpg
extret de: http://d0od.blogspot.com/2009/09/real-earth-wallpaper-linux.html
Ja són els últims…
I per acabar, recordar el lloc d’on han sortit la majoria de fons: kdelook (n’hi ha desenes de milers!)
A petició de la Rosa, acabo d’afegir els fons que tinc per casa…
Sorprèn però és cert, microsoft té una departament que es dedica a crear juguets d’aquest estil… els trobarem aquí (es diu PowerToys).L’aplicació que buscava era alguna cosa per emular el cub de Compiz Fusion, i en aquest cas es diu Virtual Desktop Manager. Si bé és cert que permet tenir (només) fins a 4 escriptoris, és bastant cutre, però funciona!
PD: També et permet canviar el fons de pantalla per cada escriptori.
PD2: Per fi he pogut utilitzar el tatxat, gràcies moco$oft!
ACTUALIZO: NO FUNCIONA! Pensava donar un vot de confiança a aquesta gentussa, però no, ha petat tot i he hagut de reiniciar. M’ha recordat dos anys enrera quan provava la versió alpha de Beryl. Ai senyor!